Això què és?

:: Ací podreu trobar cada setmana l'agenda cultural de tota la Ribera del Xúquer: balls i danses, esdeveniments, festes populars, literatura, mítings, música, pilota, xarrades...

diumenge, 30 de novembre de 2008

Per Sant Andreu, no hi ha ni déu


La creu de sant Andreu en la senyera escocesa ©© Wikimedia Commons

~ Perquè enguany ha caigut diumenge, que quan és entre setmana ací no hi ha ni hora: hui és 30 de novembre, Sant Andreu apòstol, patró d'Amalfi, Escòcia, Luqa, Patres, Rússia, Romania... i l'Alcúdia. O, com a mínim, titular de l'única parròquia d'este poble, perquè és cert que el pobre sant no té massa devots o, almenys, no tants com la Mare de Déu de l'Oreto, alcaldessa honorífica i tot! Amb tot, el dia de Sant Andreu és festa local ací a l'Alcúdia: no hi ha escola, però n'hi ha missa; les botigues no obrin, la Caixa Rural celebra el «Dia de l'Estalvi Cooperatiu» i rifa joguets entre els clients que tenen un compte corrent i xicalla al seu càrrec.

~ Enguany, com ha caigut diumenge i amb tot el cap de setmana per davant, als actes de costum s'han afegit uns altres com sengles concerts de música culta molt del gust de la gent major, una xocolatâ de bon matí i un vermudet a migdia; poser així hagen aconseguit congregar més gent que quan cau dilluns, dimarts, dimecres, dijous o divendres, que és el típic dia que tot lo món pega a fugir a Valéncia en aprofitant el dia lliure i ompli els centres comercials i altres llocs d'interés consumista plens de la gent d'ètnia roscana...

dilluns, 24 de novembre de 2008

Josep Lozano (i Lerma per part de mare)



~ Tres grans figures mundials -tres!- ha aportat Alginet a la història universal (valenciana), a saber: el pilotari Juliet, el «transautor» Remigi Palmero i l'escriptor Josep Lozano. Dels dos primers ja en parlarem un altre dia, cert, però ara toca fer-ho del darrer, si més no perquè hui fa seixanta anys que va nàixer: de son vrai nom Josep Lluís Lozano i Lerma, veí d'aquell poblet des de l'any 1948, autor d'un fum de llibres entre Crim de germania (Premi Andròmina 1979) i El mut de la campana (2003), però especialment -per la part que ens toca- de Ribera (Premi Ciutat d'Alzira 1990), una novel·la negra ambientada a esta comarca, en un poble que -no sé per què- a mi se m'antoixava com si fóra Guadassuar...

~ Potser un altre Lozano, el seu homònim, col·lega i veí Urbà, sabria explicar-vos tres o quatre coses més de la vida, obra i miracles de Lozano i Lerma més content que un gínjol, però la bona qüestió és que est escrit ve a propòsit del fet que el pròxim divendres dia 28 d'este Mes de les Lletres, Josep Lozano i Lerma rebrà una espècie d'homenatge ací a l'Alcúdia: el Bloc de Progrés Jaume I li para la Taula de les Lletres i dels Menjars, com a remat d'un novembre que, tots els anys, dediquem a l'animació lectora i a la cultura en la nostra rústica i riberenca llengua. Regularment, l'acte consistix en un soparot de mitja gala a la Sala Jucais (coneguda popularment com la Banyera), després del qual hom s'encarrega de glossar les virtuts (i algun defecte) de l'homenatjat i, en acabant, el mateix interfecte agraïx la deferència i deixa bocabadada l'audiència amb la seua intervenció, la qual servirà per a demostrar com és de merescut el guardó: anteriorment, l'honor l'han rebut altres riberencs com Burguera, Bausset o Franco (el del Ferrol, no; el de Sueca) i personalitats no tan importants com Valor, Ventura, Ferrer i Pastor, Bru i Vidal, Marqués o Pellicer...

~ Dit això, si teniu vint-i-huit euros gastãorets i voleu vindre, encara esteu a temps: confirmeu la vostra assistència per correu o per telèfon i ja ens ho xarrarem allí.

dissabte, 1 de novembre de 2008

Tots els bloqs de la Ribera en un?


La Frontera del Xúquer ©© 2008 Josepa Kirikú
~ La idea no és nova: feu-vos el compte que l'invent de «catosfera» és lleidatà i que abans ja s'han constituït «blocosferes» valencianes a la Safor (inclosa la Valldigna), Vila-realla Vall d'Albaida, Alcoila Marina (Alta). Perquè eixa és l'altra (i és una de les premises d'est inventari): no vos rebenta que sovint s'escriga -es parle- de la nostra comarca única com «les riberes»?
~ Potser des de fora no entenen que Ribera Alta i Ribera Baixa són dos cares de la mateixa moneda, els límits de les quals canvien segons criteris: Sanchis Guarner, en Els pobles valencians parlen els uns dels altres (volums III i IV) «parlava» de Ribera Alta -capital, Alberic-, Ribera Mitjana -Alzira- i Ribera Baixa -Sueca-, però els tirs no aniran per ací; en canvi, sí que recupere -si més no, per tradició- la divisió històrica d'Emili Beüt (Comarques naturals del Regne de València, 1934) que incloïa pobles que hui en dia encara reguen amb l'aigua del Xúquer però ara pertanyen a l'Horta Sud (Albal, Alcàsser, Beniparrell, Silla i Picassent) o a la Costera (Estubeny) i n'excloïa la Vall dels Alcalans (amb el Marquesat de Llombai), Castelló (de l'Horta de Xàtiva) i -per descomptat- Tous, «un pueblo que parece arrancado del Alto Aragón» en paraules de Calvo Acacio (Los reyes mudos, 1901). Cal dir que també balla l'adscripció d'uns pobles a una part o a l'altra (Albalat pertanyia a la Ribera Alta; Alginet i Benifaió, a la Baixa), però això no és rellevant: el present llistat no fa distinció prescriptiva entre la una o l'altra, ja que entenem que tots pertanyem a la Ribera del Xúquer. I punt.
~ Quant al contingut d'esta bloquesfera per riberenques, en principi no hi ha restriccions: ara, evidentment són preferents (si hi ha una preferència) els bloqs escrits en valencià des de dins de la nostra comarca i amb un mínim de contingut original (és dir, no li valdria a penjar vídeos del YouTube i au!); de totes les maneres, els bloqs escrits per riberencs en l'exili tenen la seua pròpia columna; els bloqs escrits en altres llengües, que encara són minoria, també tenen un raconet; la resta, en compte d'estar ressenyats només amb un enllaç, ací apareixen sindicats per mig d'Atom o RSS i ordenats per poble (inclosos Castelló de la Frontera i la Vall dels Alcalans) segons dites populars... o impopulars, algunes d'elles no incloses en el llibre de Sanchis Guarner adés esmentat ni en el Refranyer de la Ribera de Soleriestruch. No cal dir que podeu suggerir qualsevol afegitó, millora o canvi en qualsevol dels apartats, especialment pel que fa a afegir, corregir o canviar d'adscripció local el vostre bloq.
~ I les estadístiques? Irregulars: evidentment, la palma se l'emporta Sueca, «la reserva espiritual del País Valencià» on pràcticament totes les falles duen una bitàcola ben actualitzada; un cas paregut és el de Sollana, amb tota una quadrilla de xiquetes enllaçades (i això sense comptar els bloqs escrits en castellà; què vos passa, granoters?). Per altra banda estan els poblets que només en tenen un o dos (o cap, o abandonats), com l'Alginet d'Urbà Lozano, el Rafelguaraf de Vicent Sanchis o la Silla de Josep L. Pitarch (menció especial per a la Kirikú de Manuel, que a més del seu bloq també escriu molt sovint en altres lloqs). I en acabant estan els pobles amb una desena de diaris variadets, algun d'ells escrits per riberencs de nomenada: Carcaixent (encapçalat per Joan Carles Girbés), l'Algemesí de Doménec Gamieta i, -com no- la «capital cultural», l'Alcúdia de Toni de l'Hostal, que sóc jo!

L'himne comarcal

Bibliografia

  • El virgo de Visanteta (Bernat i Baldoví)
  • Entre naranjos (Blasco Ibáñez)
  • Los reyes mudos (Calvo Acacio)
  • Elogi del meu poble (Fuster)
  • Sàndvitx de fil-en-pua (Boro Miralles)
  • Refranyer de la Ribera (Soleriestruch)
  • L'últim roder (Josep Franco)
  • Les nits perfumades (Arinyó)
  • Ribera (Josep Lozano)
  • Alyazirat (Bernat Montagud)
  • El crim (Vicent Ortega)
  • Cubaneta meua (Arinyó/Guillem)
  • Històries i llegendes casolanes (Norbert Blasco)
  • Història de la Ribera (Tomàs Peris)
  • L'home manuscrit (Manolo Baixauli)
  • Plagis (Urbà Lozano)

Vincles patrocinats