Això què és?

:: Ací podreu trobar cada setmana l'agenda cultural de tota la Ribera del Xúquer: balls i danses, esdeveniments, festes populars, literatura, mítings, música, pilota, xarrades...

dissabte, 5 de desembre de 2009

La Cançó comarcal


Malajunça © 2008 Llapissera @ Wikia

~ En vista que el tomaquer d'Urbà Lontano seguix el corrent principal i ni tan sols agrana cap a casa, serà menester que fem una relació tan exhaustiva com siga possible de tots els artistes, cantautors i conjunts de la Ribera que canten o han cantat en la llengua pròpia de la terra de Bernat, mas que siga per afegir més noms als dels quals ja se n'ha parlat en este bloq, tant per la seua actualitat com per adscripció comarcal: el primer d'ells, el semi-retirat Paco Muñoz, del qual ja en comentàrem la relació històrica per la qual el podríem -el deuríem- considerar «el cantant més gran de la Ribera»; abans del seu debut tardà, allà per 1975, ací a la nostra comarca del Xúquer hi hagué altres cantants-protesta que, com Joan Pellicer, no aplegaren a gravar cap de disc, verbigràcia el roscà Gènit, Navasquillo de Massalavés, el Grup de Folk de Picassent o els Sols de Sueca.

~ D'aquells últims, els Sols, un dels millors grups folk del moment en paraules del corberà Enric Banyuls, el nom de Manolo Lledó apareix sovint lligat al quartet fundacional dels Al Tall, un altre conjunt que també deu molt dels seus inicis a l'aportació riberenca (i no només per les portades de Manolo Boix): Ramon el Pansot (rioler?) era l'atracció principal quan el pujaven a cantar El casament de Maria la Xapa de Vicent Molina i Maset; la seua mort coincidí amb la gravació del Deixeu que rode la roda, el qual va dedicat a la seua memòria. Enric Ortega, potser la millor veu de l'època, s'incorporà al grup en eixe disc, en va ser part fonamental fins el seu traspàs, el 14 de maig de 1978 i n'aportà peces tan memorables com l'A Miquel assassinaren, Les xiques quan són fadrines (popular d'Alberic i cantada per la seua dona, Empar Torres) o el Bolero inclòs pòstumament en Quan el mal ve d'Almansa...

Remigi Palmero
Palmero © 2007 Josep Lledó @ Wikia

~ 1979 és l'any de publicació del primer disc de Remigi Palmero i Bon Matí, Humitat relativa, encara que el transautor alginetí és, possiblement, el més veterà de tots: en actiu com a guitarrista en orquestres i grups com els 5 Xics o els Pavesos de Joan Monleón, el seu debut com a artista titular aplegà després de llargues estades a les Illes Balears i Altea, on conegué el seu mitger històric, Julio Balanzà. Però com Remigi es mereix un escrit per ad ell a soletes, millor nomenar altres històrics com els suecans Josep Franco (L'últim roder) o Josep M. Blai, est últim entrevistat en La Nova Cançó de Casas l'any 75, on també apareix un joveneu Rafa Xambó en la seua primera època de cansautor. De la mateixa època o més abans és el bolo Josep Dídac, exiliat quasi tota la seua vida a Suïssa i amb un extens repertori tant en francés com en valencià pràcticament desconegut fins fa ben poc.


~ Ja en la dècada dels 80, els algemesinencs Pantaix amb La cassalla d'Eduard Joanes, el rabosot Joan Aymerich i les primeres incursions musicals del Mangue, un admirador declarat de Palmero que, més avant, serà conegut com a bandautor en valencià amb el nom d'Òscar Briz.

~ I, en els últims temps, una caterva de grupets sorgits al caliu dels Tirant de Rock, dels quals Albalat és la llar de dos dels més veterans: els artistes anteriorment coneguts com Gramoxone Ska Band -tècnicament, cullerots- i els Bandolers de Wladi i companyia, encara en actiu; a banda, grups més recents com els corberots d'Alikata, Inòpia, els Souvenirs d'Ulisses, The Garrophones de Sueca, Senior i el Cor Brutal -mig de l'Ènova, mig de Fortaleny-, Enderrocks (citats per Raimon com a Fills del Xúquer) i Zensurats; o ja desapareguts com els carcaixentins Animal de Séquia i Senglar (i el seu Sant Rock), els carletins Rock-ams, Afront o les Rates de Marjal d'Algemesí i els lloques d'Anguiles de Camal, ara reconvertits en Nyitus després de l'espantada de la secció de vents, de la qual ha eixit l'última gran aportació -junt amb Guadalupe Català- a la cançó d'autor riberenca: l'escarabat de Mi #!

~ No cal dir que la llista estarà incompleta sense les vostres aportacions i a mesura que projectes com els d'Assekes, Cara o Creu i el fill de Camanes es consoliden, però per ad això estan els comentaris. Qui sap si algun dia podrem organitzar un festival de música en valencià per Riberenques; mentrestant, algunes d'estes veus cantaran en viu el pròxim dilluns 28 de desembre en el Recital dels Innocents d'enguany: convidades esteu!

3 comentaris:

  1. Molt bé l'entrada. Pareixes el Frechi de la Ribera.

    ResponElimina
  2. I tot això com vols que ho sàpia jo? Deixe la secció a la teua disposició. Tu proposes i jo (que no sóc Déu) dispose.

    ResponElimina
  3. Hei, collonuda la web riberenca dels cantaorets i cantaoretes. Per ajudar a la llista, a Algemesí hi hagué un grup folk -Vicent Martínez- que va fer coses molt interessants, TRULLARS, es deien. I de Carcaixent és Enric Casasús, el més gran cantant de boleros en valencià.
    Au, a rebentar de salut
    Rafa Xambó

    Per cert, acabe de traure nou disc. ANDANES. Si voleu tastar-lo http://www.myspace.com/rafaxambo

    ResponElimina

retruquen

L'himne comarcal

Bibliografia

  • El virgo de Visanteta (Bernat i Baldoví)
  • Entre naranjos (Blasco Ibáñez)
  • Los reyes mudos (Calvo Acacio)
  • Elogi del meu poble (Fuster)
  • Sàndvitx de fil-en-pua (Boro Miralles)
  • Refranyer de la Ribera (Soleriestruch)
  • L'últim roder (Josep Franco)
  • Les nits perfumades (Arinyó)
  • Ribera (Josep Lozano)
  • Alyazirat (Bernat Montagud)
  • El crim (Vicent Ortega)
  • Cubaneta meua (Arinyó/Guillem)
  • Històries i llegendes casolanes (Norbert Blasco)
  • Història de la Ribera (Tomàs Peris)
  • L'home manuscrit (Manolo Baixauli)
  • Plagis (Urbà Lozano)

Vincles patrocinats