Això què és?

:: Ací podreu trobar cada setmana l'agenda cultural de tota la Ribera del Xúquer: balls i danses, esdeveniments, festes populars, literatura, mítings, música, pilota, xarrades...

diumenge, 3 d’octubre de 2010

L'Alcúdia de Carlet


~ Diu que ara fa trenta anys exactes que «l'Alcúdia deixà de ser de Carlet.» O, millor dit, que tal dia com hui en l'any 80 Alcudia de Carlet -en castenallo en el original- passà a ser oficialment l'Alcúdia, a seques. Perquè, que jo sàpia, l'Alcúdia no és ni ha sigut mai de Carlet, que el nostre històric enemic és i serà el veí Guadassuar, que amb tot el rotllo de Pinorro i l'abocador del fem tindrem trifulca per a llarg: per ací ja es comenta, mig en broma mig seriosament, que d'ara en avant es prohibirà l'entrada de carabassots al poble i tota relació amb ells, que s'anul·laran tots els matrimonis mixts entre gent d'ambdós llocs i es farà una campanya per a evitar que els alcudians desvien capital a l'estranger en forma de pujades a la Fireta (que, total, ara que nosaltres ja tenim fireta pròpia)!

~ Mig en broma mig seriosament, diu que últimament a Carlet també són partidaris que l'Alcúdia torne a ser d'ells, que no està clar que la nostra siga l'única Alcúdia a seques, no fóra cas que els de l'Alcúdia de Crespins o els d'Alcudia de Veo -en castenallo en el original- es tufaren, que ells també tenen dret a dir-se oficialment de la manera popular, (l')Alcúdia, a seques; bo, tècnicament apostrofada, que Alcúdia a seques -sense apòstrof- és la de Mallorca, que es coneix que eixa no és polèmica perquè no hi ha cap altra Alcúdia en s'Illa Gran i Balears és com si no comptara. Quasi millor, fora que afigen l'Alcúdia d'Elx, la pedania homònima de Cocentaina, l'Alcudiola de Rafelcofer o les partides de Sueca, la Vall -quina vall?- i Vilallonga, per dir-ne només unes poquetes.

~ La llegenda, més o manco, és que només morir-se Franco, el cabut Ferrer i Pastor fou el primer en moure els fils per a que el seu poble, Fuente Encarroz, tornara a tindre el nom en valencià; en acabant va ser Torrente qui recuperà el seu topònim i, en tercer lloc, Alcudia de Carlet, a instàncies de l'omipresent Josep Lluís Bausset; en acabant diu que tot això ja es tramitava quasi automàticament per mig de l'incipient autonomia i que cada municipi actuà en conseqüència: ací cabria investigar també com es va dur a terme la nova comarcalització en la qual es va establir la Ribera com la coneixem hui en dia..

dissabte, 5 de juny de 2010

Viu


La Xala a l'altura dels Porxets © 2010 Natxo Francés @ El País

~ I Sueca era una festa: diu que érem quinze mil manifestants, en acabant que n'érem dotze mil; dos mil segons els municipals. Malgrat el ball de xifres habitual entre les fonts interessades i les oficials, jo mire que este viatge estàvem més lluny de la caterva de fa cinc anys. No debades, els dotze mil cabets que compta Xúquer Viu són els mateixos que té hui en dia el meu poble, l'Alcúdia; així i tot, la quantitat de gent no era gens menyspreable, que -trencalls i tot- omplien mig carrer (del) Sequial i en pareixien un fum al final de la manifestació, que els parlats ja s'havien començat quan encara quedava gent per aplegar al cantó on està el monument al maestro Serrano. Jo vaig reconéixer gent d'Albalat, Alberic, l'Alcúdia, Algemesí, Carcaixent, Guadassuar, Manuel, Riola i, sobretot, d'allí de Sueca, però és factible que hi haguera algú de cada poble de la Ribera, no?

~ Fets els romanços, la meitat de càrrecs i representants pegaren a fugir només començar el comboi que ens havíem tret de la mànega els cantants riberencs no feia ni una setmana: dels noms que eixiren en cartell a última hora encara fallaren Mi Sostingut, Remigi i Òscar -que sí que acudí a la manifestació, però tenia d'anar-se'n a un altre lloc- però en lloc d'ells s'apuntaren in situ Andrés, Miquel Bandolers Mateu i Paco Muñoz, que va col·laborar amb Emili Chaqués amb una estrofa del Pare de Joan Manuel Serrat feta ex professo:
Pare,
que el riu ja no és el riu
abans que arribe l’estiu
voldríem el Xúquer viu;
voldríem el Xúquer viu!

dissabte, 29 de maig de 2010

Un riu en viu


~ Hui és festa major ací en la Ribera del Xúquer: gent de tota la comarca -i també gent forastera- eixirà a les 6 de la vesprada de la Plaça de l'Anjuntament de Sueca com fa exactament cinc anys per a manifestar-se a favor de la sostenibilitat del nostre riu, el Xúquer, el més gran de tots els rius valencians; caminarem des de la Plaça pel carrer Sequial fins el Parc de l'Estació i serem un fum de personal, un riu humà. En aplegar a l'entaulat es faran els parlats, es llegirà el manifest i, en acabant, cantants de (quasi) tota la Ribera cantarem una cançoneta cada u per a recordar-nos, als riberencs, que som una comarca -i no dos, com diu Baldo- i que Xúquer es pronuncia com xiquet... entre altres coses més importants, clar!

~ El comboi musical d'esta vesprada, pensat i fet, ens servirà de presa de contacte de cara a establir un vincle comarcal entre els cantants de la Ribera i muntar-ne un més gran encara, grups de rock i tot! De moment, hui només estarem Dani Miquel, Eduard Joanes (!), Emili Chaqués (!!), Josep Dídac, Manolo Lledó (!!!), Martí Martorell, Néstor Mont, Paco Muñoz i jo mateix; darrere de l'u, el dos...

divendres, 21 de maig de 2010

ETAP de La Ribera




Es preveu la creació d'una ETAP (estació de tractament d'aigües potables) en la partida de la Garrofera, en terme d'Alzira però envoltat pel terme municipal de Tous: en est enllaç podeu trobar informació sobre el procés de participació.

Hi ha uns panells explicatius, un poc d'informació i en acabant una enquesta que podeu omplir i enviar per correu electrònic o portar-la a l'Ajuntament d'Alzira o a la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge. El termini està obert fins el dia 17 de juny!

Si teniu dubtes pregunteu a l'Ajuntament d'Alzira o a la Conselleria per a què en quedeu ben informats.

Està clar que no tenim la millor legislació en matèria de participació pública i que la que hi ha, damunt, no s'aplica com toca, però crec que és important que, almenys, quan ens oferixen la possibilitat (amagada en un racó del lloc web d'un ajuntament), la fem valdre.

dilluns, 17 de maig de 2010

El primo en la Ribera (Alta)!


«La fava, la figa la fot.»
-Juanlu el Pelut

No res, passe per ací pâ saludar-vos a totes i a tots i pâ convidar-vos al concertet que faré a viva veu este divendres en Algemesí, per obra i gràcia de la Casa Cantonera a partir de les huit de la vesprâ. Vos espere!


dissabte, 15 de maig de 2010

Alberic, poble freak


~ Un poc a hora horada, però encara aplegueu a vore algunes de les millors propostes del 5é Festival de Titelles de la Ribera d'Alberic, que té collons que l'any passat encara vaig vore algun cartell per ací l'Alcúdia, però enguany res de res (no sé si per la resta de la comarca). I també és llàstima, que el disseny d'enguany és dels més xulos que ha fet últimament el gran dibuixant ratero Jesuset Huguet, responsable també del cartell de la nova obra d'Albena -la primera després del traspàs d'Enric Solbes- i, anteriorment, de sengles còmics sobre Jaume I, Francesc Eiximenis, el Tirant lo Blanc i -atenció!- les mones d'Alberic, «Cuna del Panquemado» (sic).

~ Paradoxalment, en comparança amb la Mostra Internacional de Titelles de la Vall d'Albaida (organitzat pels albaidins de Bambalina, recolzats per la seua Mancomunitat i amb el Museu Internacional de Titelles d'Albaida), el Festival de Titelles de la Ribera és d'àmbit estrictament local i només programa companyies estatals, encara que en el nom -de la Ribera!- s'endevine una vocació d'àmbit comarcal i, potser, projecció internacional. De moment, no li falta ni contingut ni un bon embolcall: a banda de l'art d'Huguet, un lloc web senzill i complet amb la programació, les companyies, les edicions anteriors i fins i tot fons de pantalla i un retallable!

~ Amb cinc edicions consecutives i encara desconegut, és divertit imaginar on hauria aplegat un festival com este en mans de l'ajuntament d'Alcúdia, d'Almussafes, de Sueca o inclús d'Alzira: segurament, a la mateixa ignomínia local on es troba ara. O no mireu que ací en la Ribera del Xúquer no tenim tanta voluntat comarcal com, per exemple...?

dissabte, 27 de març de 2010

El Mareny del Metall



~ Ser «del Mareny» deu ser pitjor que dir que eres de l'Alcúdia quan saps que et preguntaran de quina, de la Carlet o de Crespins; marells pedanis en terme de Sueca n'hi han tres: el Mareny Blau, el de Barraquetes i el de Vilches (que és el mateix que el primer però depén d'on vingues), a banda del Mareny de Sant Llorenç, ja en terme de Cullera. El Nap, coprotagoniste en el nou capítol de Mãemeua!! -també en facebook-, ve del Mareny del Metall -també en facebook-; l'entrevistat per Fuster, de la Pobla. De quina «pobla»? Evidentment, de l'única a què ens podem referir, en clau comarcal, com a «la Pobla» a seques.

dissabte, 20 de març de 2010

Falles? Quines Falles?



~ Ací a l'Alcúdia enguany farà deu anys que no fem Falles: l'any 2000 la comissió Calamitat II plantà «la Falla del Mercat» per última volta; la del Serrallo no sé cert quan va deixar d'existir, però els últims records que tinc jo d'ella són dels anys de l'Educació General Bàsica, quan corríem o jugàvem a futbol al Patinatge i el monument estava plantat o en el cantó de Jaume Roig amb Joan Fuster o, els últims anys, directament sobre la grava de l'Hort dels Frares. I done fe que ací ja no hi ha falles perquè l'últim casal, el de la dita Falla del Mercat, estava -està, encara que només el cau buit- davant de ma casa, per la qual cosa en aplegar març el meu carrer era l'únic de tot el poble tallat al trànsit: per això em sé de memòria el Borumballes falleres, perquè sonava a tothora per la megafonia del casal:


~ Per això tinc, també, una mescla de mania i d'enyorança cap a les falles; les manies calcule que seran les mateixes que tindreu tots els que patiu esta festa tan cívica sense participar directament en ella: coets, traques, soroll, fum, merda, coentor i burrera descomprimida. De les meues Falles enyore el concurs de dibuix que organitzaven tots els anys, els bunyols i els plats de paella, fideuâ o espardenyâ -nyam!- que ens regalaven barat a les molèsties, el «Moltes gràcies; molt amables!» del cantant de no-sé-quina orquestra les nits de ball, i poder vore la Cremâ des del balcó de ma casa (la de la falla infantil, a més, des de davant de la meua finestra)! Per sort o per desgràcia, això s'ha acabat -de moment- i ja no hi ha més falla que la de Gent del Poble, simbòlica, o les que puguen celebrar a les escoles; per no haver-hi ja ni existix el carrer dedicat a la Falla del Mercat, rebatejat amb el nom d'un celebrat artista foraster: la gent de l'Alcúdia mai ha sigut massa fallera, i els forasters se sorprenen quan els dius que no fem falles i que la nostra festa grossa -en volum etílic- és la Setmana Santa, però això ja és una altra història.

~ Tanmateix, la Ribera pot ser la comarca que planta més falles després de l'Horta (Cap i Casal inclòs): Alzira, de fet, és la segona ciutat fallera després del Cap i Casal, amb un nombre de comissions major que el de neurones funcionals en el cap d'un falleret el dia 20 de març; fa alguns anys, les Falles d'Alzira pugnaren per aconseguir no-sé-quina denominació per a les seues falles, hui dia declarades d'interés turístic nacional. No debades, els actes oficials inclouen una ofrena floral a l'estil de Valéncia; a Sueca, el mateix dia que té lloc l'ofrena alzirenya, els suecans fan la visita de cortesia: la disbauxa i els bramits d'estos últims, botella de cassalla en mà -diu que inclús han vist falleres traure's el fardet del mamellar i pintar-se una ratlla enmig del carrer-, contrasta amb la seriedat i el castellà de les comissions alzirenyes. Ara, diuen que per a acte curiós de vore, la mascletâ musical d'Alberic el dia de Sant Josep. O, com a anècdota, el cas de la Vall dels Alcalans: a Real cremen les falles una setmana abans i a Torís una després, per a què els músics realeros o pixorros puguen anar a treballar als altres pobles sense perdre's la festa de casa.

~ Anit, mentre sopàvem en Ca Imma -tot comença i tot s'acaba en Sueca- discutíem, de fundar una falla atípica (o de recuperar Via del Materal), si l'ofrena seria al Maestro Serrano o a sant Joan Fuster; Baldoví, com de costum, se n'eixí per la tangent i, en compte de nomenar el seu homònim Josep Lluís Bernat, ho va encertar amb un altre il·lustre suecà: Vicent Molina i Maset, l'autor d'El casamiento de Maria la Chapa.


~ Per cert, dijous que ve dia 25 de març s'estrena un nou capítol de Mãemeua!! només visible -que sapiam- a Sueca i Corbera o, en qualsevol cas, des del web oficial:

dissabte, 20 de febrer de 2010

Trobadors a la vora del Xúquer


~ Hui en dia la Ribera -no sé si com cap altra comarca- compta amb unes quantes ajuntades periòdiques de caràcter estrictament comarcal i més o manco maçòniques: verbigràcia, l'Assemblea d'Història, la Trobada d'Escriptors, el Festival de Cançó Nadalenca o el Congrés de Figures Mundials, est últim exportat l'any 2006 a Pedreguer en l'edició que feia cinc i, des de llavors, caigut en l'oblit més injust; si tot va bé, potser enguany celebrarem el que fa sis al Corral de Rafel, que ja ho pensàrem el setembre passat però al remat no va ser possible.

~ Ara, el més novell i alhora més francmaçó de tots (en el sentit sarcàstic de sectarisme iniciàtic i un clar corporativisme comarcal, però també en la familiaritat d'una colla d'amics, autèntica idiosincràsia del grup), és la Trobada d'Escriptors de la Ribera: un aplec itinerant que, pel que sé -que és més aïna poc-, se celebra només des de fa sis anyets. Ideat i organitzat pel gran patriarca alginetí Lozano (Urbà, no; l'altre: el bo), en les últimes edicions va ser convocat pel no menys gran Josep Antoni Fluixà al seu poblet, Alzira o, enguany, per Tobies Grimaltos a Castelló amb Perdó, el 12 de febrer propassat; anteriorment havia passat per Llombai (2008), l'Alcúdia (2007), Benifaió, Cullera i, suposadament, Alginet, que en algun moment del recompte el poble natal del principal instigador ha passat a l'oblit i encara com el grandíssim -i no és ironia- retratista Francesc Vera està a la caiguda del pàmpol.

~ En tot cas, d'esta última edició, com de la darrera Assemblea d'Història, me n'he assabentat massa tard com per a apuntar-me, no com a escriptor -tècnicament, jo entre en eixa definició, no?- sinó com a observador intracomarcal de cara a escriure'n quelcom en esta bitàcola; de qualsevol de les maneres, encara m'arriscaré a escriure alguna cosa sobre eixe aquelarre literari, amb l'esperança que, si escau, a l'any que ve m'informen de la convocatòria, que mira que els ho vaig insistir, per correu i en persona, que abans han fitxat dones (!) i editors (!?) que dir-me que això es fa tots els anys per Sant Blai. Afortunadament, eixe monstre de dos -o tres?- caps que era -és?- Tirant a fotre té narrades les dos o tres últimes trobades, foto de família inclosa:

~ Encara que, en vista de l'èxit, potser fóra més interessant trencar amb les generacions anteriors i, a l'any que ve, celebrar la primera Trobada d'escriptors de la Ribera no publicats (ni ganes!) i començar la jornada quan els iaios l'acaben: en acabant de dinar, amb un cafenet tocãet; i, si apleguem vius a hora de sopar, ja decidirem. Apunteu-vos amb un comentari al peu i digueu si vos pareix bé celebrar la primera edició a Sueca o, si no, on collons.

divendres, 22 de gener de 2010

Nòries i margallons


~ A finals de gener hi ha fred, i hi ha la Fira de Guadassuar. La Fireta, Fira de Sant Vicent, o el Porrat. Fira centenària i que durant un temps va ser el mercat anual més important de la contornâ.

~ Els últims anys, ha sigut deslluïda, de gent, paradetes, i ambient. No obstant, hi ha coses que ens recorden l'essència del Guadassuar profund; eixiu sinó al Carrer Major un dia de Sant Vicent després de missa. Voreu passar les dones amb monyos impossibles de perruqueria, i l'abric de pells que, tradicionalment, s'ha estrenat en la data en qüestió.

~ Certs elements han desaparegut des que jo era menuda: la nòria gran i la xicoteta, i l'home que venia margallons i canyamel en un dels Quatre Cantons. Es va fer vell i ningú no l'ha substituït. I si hi ha alguna cosa que trobe a faltar en la fira, són les mesuretes de paper. Tant si eres adult i compraves torrat, com si eres xicotet i volies llepolies, l'amo de la parãeta et creava al moment una mesureta de paper amb forma de con, on guardar la mercaderia. Ara són bosses de plàstic, i què voleu, no té tant d'encant.

~ Però, no tot ha anat a pitjor, en la Fireta del Porrat. Enguany un grup de gent ha volgut recuperar el ball del Bolero de Guadassuar. La peça musical estava totalment oblidada fins fa uns anys al poble. El ball, fins fa uns mesos i l'han –l’hem- hagut d'aprendre de fora. Porten vora un any assajant, i ahir van eixir a la Repartició de la Carn per retornar al poble la tradició. Jo havia d’eixir a ballar, però ni tan sols els he pogut vore. Han tingut èxit entre els espectadors, segons m'han contat. Cert menyspreu, premeditat o no, de l'Ajuntament. La festa, si no la fas, te la fan.

L'himne comarcal

Bibliografia

  • El virgo de Visanteta (Bernat i Baldoví)
  • Entre naranjos (Blasco Ibáñez)
  • Los reyes mudos (Calvo Acacio)
  • Elogi del meu poble (Fuster)
  • Sàndvitx de fil-en-pua (Boro Miralles)
  • Refranyer de la Ribera (Soleriestruch)
  • L'últim roder (Josep Franco)
  • Les nits perfumades (Arinyó)
  • Ribera (Josep Lozano)
  • Alyazirat (Bernat Montagud)
  • El crim (Vicent Ortega)
  • Cubaneta meua (Arinyó/Guillem)
  • Històries i llegendes casolanes (Norbert Blasco)
  • Història de la Ribera (Tomàs Peris)
  • L'home manuscrit (Manolo Baixauli)
  • Plagis (Urbà Lozano)

Vincles patrocinats