Això què és?

:: Ací podreu trobar cada setmana l'agenda cultural de tota la Ribera del Xúquer: balls i danses, esdeveniments, festes populars, literatura, mítings, música, pilota, xarrades...

dissabte, 20 de març de 2010

Falles? Quines Falles?



~ Ací a l'Alcúdia enguany farà deu anys que no fem Falles: l'any 2000 la comissió Calamitat II plantà «la Falla del Mercat» per última volta; la del Serrallo no sé cert quan va deixar d'existir, però els últims records que tinc jo d'ella són dels anys de l'Educació General Bàsica, quan corríem o jugàvem a futbol al Patinatge i el monument estava plantat o en el cantó de Jaume Roig amb Joan Fuster o, els últims anys, directament sobre la grava de l'Hort dels Frares. I done fe que ací ja no hi ha falles perquè l'últim casal, el de la dita Falla del Mercat, estava -està, encara que només el cau buit- davant de ma casa, per la qual cosa en aplegar març el meu carrer era l'únic de tot el poble tallat al trànsit: per això em sé de memòria el Borumballes falleres, perquè sonava a tothora per la megafonia del casal:


~ Per això tinc, també, una mescla de mania i d'enyorança cap a les falles; les manies calcule que seran les mateixes que tindreu tots els que patiu esta festa tan cívica sense participar directament en ella: coets, traques, soroll, fum, merda, coentor i burrera descomprimida. De les meues Falles enyore el concurs de dibuix que organitzaven tots els anys, els bunyols i els plats de paella, fideuâ o espardenyâ -nyam!- que ens regalaven barat a les molèsties, el «Moltes gràcies; molt amables!» del cantant de no-sé-quina orquestra les nits de ball, i poder vore la Cremâ des del balcó de ma casa (la de la falla infantil, a més, des de davant de la meua finestra)! Per sort o per desgràcia, això s'ha acabat -de moment- i ja no hi ha més falla que la de Gent del Poble, simbòlica, o les que puguen celebrar a les escoles; per no haver-hi ja ni existix el carrer dedicat a la Falla del Mercat, rebatejat amb el nom d'un celebrat artista foraster: la gent de l'Alcúdia mai ha sigut massa fallera, i els forasters se sorprenen quan els dius que no fem falles i que la nostra festa grossa -en volum etílic- és la Setmana Santa, però això ja és una altra història.

~ Tanmateix, la Ribera pot ser la comarca que planta més falles després de l'Horta (Cap i Casal inclòs): Alzira, de fet, és la segona ciutat fallera després del Cap i Casal, amb un nombre de comissions major que el de neurones funcionals en el cap d'un falleret el dia 20 de març; fa alguns anys, les Falles d'Alzira pugnaren per aconseguir no-sé-quina denominació per a les seues falles, hui dia declarades d'interés turístic nacional. No debades, els actes oficials inclouen una ofrena floral a l'estil de Valéncia; a Sueca, el mateix dia que té lloc l'ofrena alzirenya, els suecans fan la visita de cortesia: la disbauxa i els bramits d'estos últims, botella de cassalla en mà -diu que inclús han vist falleres traure's el fardet del mamellar i pintar-se una ratlla enmig del carrer-, contrasta amb la seriedat i el castellà de les comissions alzirenyes. Ara, diuen que per a acte curiós de vore, la mascletâ musical d'Alberic el dia de Sant Josep. O, com a anècdota, el cas de la Vall dels Alcalans: a Real cremen les falles una setmana abans i a Torís una després, per a què els músics realeros o pixorros puguen anar a treballar als altres pobles sense perdre's la festa de casa.

~ Anit, mentre sopàvem en Ca Imma -tot comença i tot s'acaba en Sueca- discutíem, de fundar una falla atípica (o de recuperar Via del Materal), si l'ofrena seria al Maestro Serrano o a sant Joan Fuster; Baldoví, com de costum, se n'eixí per la tangent i, en compte de nomenar el seu homònim Josep Lluís Bernat, ho va encertar amb un altre il·lustre suecà: Vicent Molina i Maset, l'autor d'El casamiento de Maria la Chapa.


~ Per cert, dijous que ve dia 25 de març s'estrena un nou capítol de Mãemeua!! només visible -que sapiam- a Sueca i Corbera o, en qualsevol cas, des del web oficial:

2 comentaris:

  1. A banda de si estic d'acord amb les falles o no, voldria remarcar que tot i que a Alzira hi ha zones, sobretot el centre o "la vila" on la gent parla castellà, però hi ha MOLTES ALTRES, on vivim gent treballadora, gent "de poble", que probablement té antecedents llauradors, o de fet, encara ho són i que PARLEM VALENCIÀ, allà on anem. Per favor, deixeu de generalitzar i posar-nos a tots en el mateix sac.

    ResponElimina
  2. Té vosté tota la raó: en Alzira encâ es parla valencià i, a més, els qu'ho fan de tota la vida el parlen molt bé, harmonia vocàlica inclosa; ara, jo no estava generalißant: només apuntava que la coentor de les falles d'un poble contrasta amb la burrera de les de l'âtre, on rarament se sent parlar en castellà i qui ho fa és qâsi segur foraster.

    Dit això, si vols te fitxe com a corresponsal rabosota del Riberenques i aixina contribuîxes a millorar la -mala- imatge que tenim tots del teu poble, vale?

    ResponElimina

retruquen

L'himne comarcal

Bibliografia

  • El virgo de Visanteta (Bernat i Baldoví)
  • Entre naranjos (Blasco Ibáñez)
  • Los reyes mudos (Calvo Acacio)
  • Elogi del meu poble (Fuster)
  • Sàndvitx de fil-en-pua (Boro Miralles)
  • Refranyer de la Ribera (Soleriestruch)
  • L'últim roder (Josep Franco)
  • Les nits perfumades (Arinyó)
  • Ribera (Josep Lozano)
  • Alyazirat (Bernat Montagud)
  • El crim (Vicent Ortega)
  • Cubaneta meua (Arinyó/Guillem)
  • Històries i llegendes casolanes (Norbert Blasco)
  • Història de la Ribera (Tomàs Peris)
  • L'home manuscrit (Manolo Baixauli)
  • Plagis (Urbà Lozano)

Vincles patrocinats