Això què és?

:: Ací podreu trobar cada setmana l'agenda cultural de tota la Ribera del Xúquer: balls i danses, esdeveniments, festes populars, literatura, mítings, música, pilota, xarrades...

diumenge, 3 d’octubre de 2010

L'Alcúdia de Carlet


~ Diu que ara fa trenta anys exactes que «l'Alcúdia deixà de ser de Carlet.» O, millor dit, que tal dia com hui en l'any 80 Alcudia de Carlet -en castenallo en el original- passà a ser oficialment l'Alcúdia, a seques. Perquè, que jo sàpia, l'Alcúdia no és ni ha sigut mai de Carlet, que el nostre històric enemic és i serà el veí Guadassuar, que amb tot el rotllo de Pinorro i l'abocador del fem tindrem trifulca per a llarg: per ací ja es comenta, mig en broma mig seriosament, que d'ara en avant es prohibirà l'entrada de carabassots al poble i tota relació amb ells, que s'anul·laran tots els matrimonis mixts entre gent d'ambdós llocs i es farà una campanya per a evitar que els alcudians desvien capital a l'estranger en forma de pujades a la Fireta (que, total, ara que nosaltres ja tenim fireta pròpia)!

~ Mig en broma mig seriosament, diu que últimament a Carlet també són partidaris que l'Alcúdia torne a ser d'ells, que no està clar que la nostra siga l'única Alcúdia a seques, no fóra cas que els de l'Alcúdia de Crespins o els d'Alcudia de Veo -en castenallo en el original- es tufaren, que ells també tenen dret a dir-se oficialment de la manera popular, (l')Alcúdia, a seques; bo, tècnicament apostrofada, que Alcúdia a seques -sense apòstrof- és la de Mallorca, que es coneix que eixa no és polèmica perquè no hi ha cap altra Alcúdia en s'Illa Gran i Balears és com si no comptara. Quasi millor, fora que afigen l'Alcúdia d'Elx, la pedania homònima de Cocentaina, l'Alcudiola de Rafelcofer o les partides de Sueca, la Vall -quina vall?- i Vilallonga, per dir-ne només unes poquetes.

~ La llegenda, més o manco, és que només morir-se Franco, el cabut Ferrer i Pastor fou el primer en moure els fils per a que el seu poble, Fuente Encarroz, tornara a tindre el nom en valencià; en acabant va ser Torrente qui recuperà el seu topònim i, en tercer lloc, Alcudia de Carlet, a instàncies de l'omipresent Josep Lluís Bausset; en acabant diu que tot això ja es tramitava quasi automàticament per mig de l'incipient autonomia i que cada municipi actuà en conseqüència: ací cabria investigar també com es va dur a terme la nova comarcalització en la qual es va establir la Ribera com la coneixem hui en dia..

2 comentaris:

  1. No crides al dimoni... que estes coses, com deia ma "uela" -la de Rafelcofer- se sap com comencen però mai com acaben.

    ResponElimina
  2. Toni, que estava fusant i he trobat una incongruència:

    Els bloqs "The Mudokons", "Ment Incoherent" i "Parides express" son de l'Uberos. (O siga, que posa-los en Castelló del Tatxó!)

    ResponElimina

retruquen

L'himne comarcal

Bibliografia

  • El virgo de Visanteta (Bernat i Baldoví)
  • Entre naranjos (Blasco Ibáñez)
  • Los reyes mudos (Calvo Acacio)
  • Elogi del meu poble (Fuster)
  • Sàndvitx de fil-en-pua (Boro Miralles)
  • Refranyer de la Ribera (Soleriestruch)
  • L'últim roder (Josep Franco)
  • Les nits perfumades (Arinyó)
  • Ribera (Josep Lozano)
  • Alyazirat (Bernat Montagud)
  • El crim (Vicent Ortega)
  • Cubaneta meua (Arinyó/Guillem)
  • Històries i llegendes casolanes (Norbert Blasco)
  • Història de la Ribera (Tomàs Peris)
  • L'home manuscrit (Manolo Baixauli)
  • Plagis (Urbà Lozano)

Vincles patrocinats