Això què és?

:: Ací podreu trobar cada setmana l'agenda cultural de tota la Ribera del Xúquer: balls i danses, esdeveniments, festes populars, literatura, mítings, música, pilota, xarrades...

divendres, 21 de gener de 2011

Melmelada de carabassa i taronja


~ Aprofite que este cap de setmana és el gros de la Fira de Guadassuar per a convidar-vos a tots. Per celebrar-ho hem fet una melmelada amb allò que ens caracterítza: carabasses! La recepta és de collita pròpia: un poc d'internet, un poc del dolç record d'aquella melmelada de La Peira. Espere que la trobeu fàcil i s'animeu a fer-la. Allà va:


Ingredients
  • Carabassa
  • Sucre roig
  • Canela en canó
  • 1 taronja
~ Les quantitats seran: una part de sucre per una de carabassa (en pes); si la carabassa és dolça poseu 60% de carabassa i 40% de sucre.

Procediment
  1. Talleu carabassa en daus i la taronja en llesques ben fines: esta és la part més costosa de la faena, però ja vos dic que ho mereix.
  2. En un recipient poseu la carabassa tallada, el sucre, la canela i els talls de taronja; reserveu-ho en la nevera durant una nit: d'esta manera, la carabassa començarà a soltar l'aigua i a dissoldre's el sucre i prendrà el gust de la canela.
  3. Aboqueu en un perol la mescla de la nit anterior i poseu-ho al foc; el foc ha de ser lent per tal que no es creme el sucre.
  4. La melmelada ha d'estar a foc lent unes dos hores, i remenejant-se constantment amb una cullera de fusta; a meitat cocció podeu retirar els canons de canela.
  5. Sabreu que la melmelada està bona quan alceu la cullera i el xarop faça un filet.
L'envasament

~ Busqueu pots de vidre, a ser possible no molt grans, per la comoditat en el seu ús: per tal d'esterilitzar-los, jo els pose un 3 minuts al forn d'aire calent a uns 18º C, segons les indicacions del professor de microbiologia (hi ha qui en compte de posar-los al forn els renta amb el llavaplats); en acabant, ompliu els potets de vidre mentre la melmelada encara estiga calenta; deixeu-los gelar-se un poc i bolliu-los al bany de maria per a què totes les bufetes d'aire que s'hagen pogut quedar en el procés d'envasament es desfacen i vos assegureu que la melmelda no es farà malbé.

dissabte, 15 de gener de 2011

Nou de trinqui


~ L'ambient al Nou Trinquet de Guadassuar, com a qualsevol altra canxa de pilota a mà en dies de partida, és especial; calcule que du el sobrenom de nou perquè l'antic estaria dins del poble (algú que ho aclarisca?): est es troba dins del polígon, encauat entre naus industrials, la rejolera i un pati on ara s'alça un esquelet de ferro amb parets de formigó. El bar de l'entrada és com el de quasi tots els trinquets: vellet, a caramull i mig enforfoguit, encara que ací para un poquet més ample que els altres que he vist -pocs, tot s'ha de dir-; el pas cap a l'interior, com les tramoies d'un teatre, justet, gris i gelat, sempre amb algú que mira el joc des de dins de la porta. Els coixinets moderns, d'eixos rojos i decorats amb propaganda del més ric de l'Olleria -on, per cert, diuen que està el trinquet més antic en peu-, s'amuntonen al costat de l'escala que puja cap a les galeries.

~ Sempre esperes trobar-te a Bausset en el palquet de dalt, com a Pelayo: sé que ell és més de la partida del dissabte, però m'han dit que també sol anar algun dimecres a Guadassuar. En canvi, el de baix sí que allotjava algun caràcter més que conegut, com el de Paco (encara que no jugava el fill): aquella volta en Alzira ens va dir que era amic de Miguel -del petrerí, n; del nostre Miguel!- i em sona que son pare té alguna cosa a vore amb la creació d'este Nou Trinquet, graciosament ubicat al carrer de l'Alcúdia, número 9. Allí es juguen partides oficials regularment dos vesprades cada setmana (dilluns i dimecres) i, ocasionalment, tres: la «tradicional» Fireta de Sant Vicent de la Roda es traduïrà en una partida extra el pròxim divendres, més o manco a l'hora de la Repartició de la Carn.

L'himne comarcal

Bibliografia

  • El virgo de Visanteta (Bernat i Baldoví)
  • Entre naranjos (Blasco Ibáñez)
  • Los reyes mudos (Calvo Acacio)
  • Elogi del meu poble (Fuster)
  • Sàndvitx de fil-en-pua (Boro Miralles)
  • Refranyer de la Ribera (Soleriestruch)
  • L'últim roder (Josep Franco)
  • Les nits perfumades (Arinyó)
  • Ribera (Josep Lozano)
  • Alyazirat (Bernat Montagud)
  • El crim (Vicent Ortega)
  • Cubaneta meua (Arinyó/Guillem)
  • Històries i llegendes casolanes (Norbert Blasco)
  • Història de la Ribera (Tomàs Peris)
  • L'home manuscrit (Manolo Baixauli)
  • Plagis (Urbà Lozano)

Vincles patrocinats