Això què és?

:: Ací podreu trobar cada setmana l'agenda cultural de tota la Ribera del Xúquer: balls i danses, esdeveniments, festes populars, literatura, mítings, música, pilota, xarrades...

dissabte, 26 de novembre de 2011

Sí a Baldoví




~ Molt segur estava el sueco Joan Baldoví i Roda que aniria a Madrid quan vaig parlar amb ell una setmana abans de les votades. De fet, la sensació general era eixa: que, com a mínim, Compromís trauria el diputat per Valéncia. Cal dir que a mi també em feia comboi, però ja se sap com són estes coses: que depén de si veus la tele o lliges algun diari en concret la teua percepció de les coses és tan esbiaixada com qualsevol altra. En este cas, si ateníem només al rebombori de la xàrcia afí i, especialment, del twítter, clar estava que la coalició del Bloc, Iniciativa i companyia anava a repetir la victòria pírrica de les últimes eleccions. Però bé, la bona qüestió és que n'hi havia opció, com es desprén del fet que hi haguera dos candidats -Baldo i Diegómez- per a encapçalar la llista principal; i, al remat, les travesses han sigut favorables al punter de Sueca, encara que este viatge els blaus hagen guanyat els rojos 60 per 20 en una partida quasi sabatera.
Baldo a l'Alcúdia amb membres de Compromís per l'Alcúdia
~ I ara és quan toca fer-se la pregunta: «Podrà fer Baldo alguna cosa per nosaltres des del congrés d'Espanya?» Sí però no. O, com a mínim, tocar els collons als «polítics pobletans» del PPSOE mentre defén els nostres interessos com a nació. I els de la comarca, que algun privilegi moral trau la gent de la Ribera en tindre un diputat riberenc -suecà, per a més honra- en la barraca eixa dels lleonets. Que també té collons que siga el tercer, precedit per l'imbatut Paco Burguera, d'una llista encapçalada per l'il·lustre Bernat i Baldoví. Difícil ho té, amb eixos precedents, de passar a la història del valencianisme, encara que compta amb la benedicció del pare Burguera, que de poc no el deshereta per haver-se oblidat de nomenar-lo; no és l'única imprecisió pronunciada per Baldo: a mi em rebenta que, com en l'última manifestació de Xúquer Viu, parlara de «les dos Riberes».
Baldo a l'assut de Fortaleny amb integrants de Xúquer Viu
~ Així que, quan el veja per Sueca, li ho nomenaré. Perquè eixe és també un gran avantatge de tot est assumpte: que Baldo, a diferència de la gran majoria de polítics d'alta pixarrada, és tan accessible com la resta de mortals. A banda que diu que no deixarà l'acta de regidor a l'anjuntament del seu poble, això et dóna la tranquil·litat de, cas que no ho fera bé, amollar-li un carxot -dialèctic, eh?- quan el veus pel carrer. Com han fet Josep M. Blai i altres veïns durant l'alcaldia de Baldo i en acabant, especialment amb tot el cacau de la biblioteca. Que tota història té llums i ombres i la del Molí Fariner no se sap com va començar ni com acabarà. Però bé, com a mínim el senyor diputat es mereix ara un vot de confiança del seu veïnat, d'esta comarca: no debades, durant la campanya assumí les reivindicacions de Xúquer Viu dins de la Nova Cultura de l'Aigua. Morrongos i cristians a banda, Baldoví és l'equivalent nostrat més paregut a Labordeta en el Congrés, tant en el paper polític com en el vessant públic. Dieu-me, si no, quin altre alcalde valencià s'atreviria a autoparodiar-se d'aital manera:



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

retruquen

L'himne comarcal

Bibliografia

  • El virgo de Visanteta (Bernat i Baldoví)
  • Entre naranjos (Blasco Ibáñez)
  • Los reyes mudos (Calvo Acacio)
  • Elogi del meu poble (Fuster)
  • Sàndvitx de fil-en-pua (Boro Miralles)
  • Refranyer de la Ribera (Soleriestruch)
  • L'últim roder (Josep Franco)
  • Les nits perfumades (Arinyó)
  • Ribera (Josep Lozano)
  • Alyazirat (Bernat Montagud)
  • El crim (Vicent Ortega)
  • Cubaneta meua (Arinyó/Guillem)
  • Històries i llegendes casolanes (Norbert Blasco)
  • Història de la Ribera (Tomàs Peris)
  • L'home manuscrit (Manolo Baixauli)
  • Plagis (Urbà Lozano)

Vincles patrocinats