Això què és?

:: Ací podreu trobar cada setmana l'agenda cultural de tota la Ribera del Xúquer: balls i danses, esdeveniments, festes populars, literatura, mítings, música, pilota, xarrades...

dissabte, 24 de desembre de 2011

Polítics d'espardenya


«Pinorro, estem de fem fins el gorro» | RiberaExpress
~ A l'altre extrem de la política de guant que exercirà Joan Baldoví al Congrés de Madrí -del qual parlàvem en l'entrada anterior i de la què ja hem tingut un avanç ben sucós-, ací a la Ribera hem tingut esta setmana una nova demostració de com és la política d'espardenya que practiquen alguns dels nostres representants: verbigràcia, el batle de Guadassuar, àlies Pinorro. Si d'entrada no tenim en compte en quin partit milita -que, vista l'oposició del seu col·lega de Massalavés, tampoc ve al cas- ni com de benèvola o nefasta és la seua gestió a nivell local, ja fa massa legislatures que l'infame carabassot manté un litigi constant i enrossinat amb tot el que té a vore amb l'Alcúdia. I la cosa tindria gràcia per allò de l'eterna enemistat entre estos dos pobles -Vassuar és l'enemic natural dels roscans, i viceversa- si no fóra perquè, de tan antiga, ja fa pudor.

~ Això ve a tall que despús-ahir el consorci de la Ribera i la Valldigna (!) per al tractament dels residus celebrara un plenari d'urgència per sotmetre a votació un altre macroabocador junt al del terme de la Garrofera, dins del terme carabassot. Cal dir que, en una de les maniobres subversives més flagrants i alhora més divertides en la història d'esta comarca, el consistori carabassa tingué la genial idea d'acollir la merda en el seu terme en forma de cagalló, però a una punta on els més perjudicats sempre han sigut l'Alcúdia, Montortal i, especialment, Massalavés, per com l'alcalde d'est últim poblet s'encarava al seu company de files per vore si li entrava el trellat. Però està clar que Pinorro és molt Pinorro i Guadassuar sempre serà Vorassuar per a bé o per a mal, que cada u té el que es mereix. O a qui ha votat. Perquè diu que quasi tots els opositors que es manifestaven a la porta de l'Auditori de la Gran Via -que «Vassuar no té estació de tren, però té una Gran Via»- eren morrongos i roscans.

~ Al remat, el projecte no s'aprovà per una qüestió burrocràtica: burros com són, amb preses i corruixes no tingueren en compte que cal unanimitat dels membres per a tractar qualsevol tema per la via augusta i, per tant, Pinorro es quedà com la nóvia de Pinet, amb la cara llavada i el monyo fet. La bona qüestió és que la pròxima volta ja no hi haurà defecte de forma -o sí, que la realitat supera la ficció- i el macroabocador de residus no orgànics anirà a parar al costadet del de residus orgànics que empudega el meu poble des que tinc ús de raó. I encara gràcies que tinc això, que d'altres, ni trellat ni forrellat!

P.S: el comunicat del «Consorcio» -en perfecte castellà, com toca!- posterior al tuacte de dijous no té desperdici.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

retruquen

L'himne comarcal

Bibliografia

  • El virgo de Visanteta (Bernat i Baldoví)
  • Entre naranjos (Blasco Ibáñez)
  • Los reyes mudos (Calvo Acacio)
  • Elogi del meu poble (Fuster)
  • Sàndvitx de fil-en-pua (Boro Miralles)
  • Refranyer de la Ribera (Soleriestruch)
  • L'últim roder (Josep Franco)
  • Les nits perfumades (Arinyó)
  • Ribera (Josep Lozano)
  • Alyazirat (Bernat Montagud)
  • El crim (Vicent Ortega)
  • Cubaneta meua (Arinyó/Guillem)
  • Històries i llegendes casolanes (Norbert Blasco)
  • Història de la Ribera (Tomàs Peris)
  • L'home manuscrit (Manolo Baixauli)
  • Plagis (Urbà Lozano)

Vincles patrocinats