Això què és?

:: Ací podreu trobar cada setmana l'agenda cultural de tota la Ribera del Xúquer: balls i danses, esdeveniments, festes populars, literatura, mítings, música, pilota, xarrades...

dijous, 8 de novembre de 2012

Posa-li farina


Diuen que demà a la vesprâ plourà. Quan plou, podem fer moltes coses: redescobrir els nostres aimats, anar a l'Eroski a comprar roba, o a prendre un algo arrecerats en un bar, i contribuir al PIB.   Però jo vos faré una altra proposta. Visitar la Biblioteca Municipal de Guadassuar. Sé molt bé que molts riberencs no guadassuarencs van allà a buscar llibres. No sé si és per l'edifici, o per la simpatiquíssima bibliotecària (ara és quan no he de dir que és cosina germana meua).

Fa uns anys van convertir un edifici que queia a trossos en una bonica biblioteca. Abans d'això, jo hi havia anat a fer la catequesi. Abans d'això, havia sigut l'Escola de les Monges (la placeta encara es diu la Placeta de les Monges), i abans, pressumptament, la casa d'algun comerciant amb dinerets.   Visiteu-la si no ho heu fet mai. I si pot ser, veniu demà divendres a les 20h, que CASUALMENT farem la presentació del meu nou poemari. Presentarà l'acte l'escriptor Manel Alonso.



La farina que admeta és un llibre senzill, íntim, però que al mateix temps tracta elements molt comuns. Tot i no ser l'obra mestra de la literatura moderna, s'hi sentireu agust en els paisatges comuns que reflecteix. Com en la Biblioteca de Guadassuar, còmodes, a redós, malgrat la pluja.

dissabte, 8 de setembre de 2012

Mi Sostingut, amic e conegut



~ Ara fa tres anys poc més o manco que coneguí Josep Artés, una nit d'agost només acabar-se el V Svcro Rock (el del primer i últim concert dels Nyitus) Llavors jo no ho sabia, però havíem coincidit en la primera Nit de la Cançó a Manuel de fa quatre anys -ell com a públic i jo com a intèrpret- i en un dels últims concerts dels Gramoxone/Malajunça a la Teulâ, quan ell encara era l'Home-Trombó d'Anguiles de Camal: d'aquell concert és la foto del xic encenent-se un cigarret que il·lustrà a la perfecció un altre concert mític de fa dos anys, l'A ta mare va que fumes -en honor al seu bloq homònim- la vespra de la 5a Intercomarcal Cabotista. Curiosament, el primer concert de Mi Sostingut -com a Mi# & Friends- va ser a Castelló de l'Obrera la mateixa nit que tenia lloc la 4a Intercomarcal; al mes següent, Sostingut i companyia eren els únics mascles autòctons en el cartell de la segona Nit de la Cançó bellota...


~ Però va ser aquella matinada en un parc d'Albalat quan vaig sentir per primera volta les cançons -els hits!- del fill d'Artés i la del Palleter: ara no sabria dir cert quines formaven part llavors del seu ganso repertori, però segur que Llull CobainEls deshumanitzats i alguna altra de les més antiguetes caigueren, abans que un arruixó d'eixos de fi de vacacions ens aüixara, a tot el personal, cap a llurs caus; sí que el recorde executar la musicació del monòleg inaugural del Tio Collóns en El virgo de Visanteta de Bernat i Baldoví. De fet, la primera de moltes més ocasions en què Mi m'ha substituït en algun recital per incompatibilitat d'agenda fou la nit de la Sessió Psicalíptica de L'Últim Toc Teatre en homenatge a la Musa de Sueca; en acabant en vindrien un parell més fora de la Ribera i més allà, però té bemolls que tot comence sempre a Sueca.


~ Enguany també farà tres anys que coneguí el seu mitger del veïnat, Martí Martorell, conegut com a Fa Bemoll durant el temps que Sostingut es va expulsar a si mateix d'un grup que no era tal i que, en el seu primer assaig amb bateria, encara comptava amb Jordi Anguileta com a guitarra solista. Més tard, ara fa exactament dos anys que un altre habitual del bloq adés nomenat -fundat fa cinc anys!- amb el malnom de Ment Incoherent va publicar una versió tan desafinada com devota de Llull Cobain per la qual es guanyà el cel i el lloc que havia deixat Anguileta en -ara sí- el nou projecte post-skatalític de Mi Sostingut. Això, unit al reconeixement dels Premis Ovidi, la participació en el So de Sons i alguna altra raó més que desconec o ara no recorde, provocà la mampresa d'una idea comuna en les ments incoherents de tots els Cobains de poble: gravar un disquet.


~ I ara fa un any que, enmig de la calor apegalosa de la Pobla, algú tingué la idea de fer un Verkami: «Posem-li un preu graciós, com per exemple 1.234 euros!» I al remat la gent es tirà al rotllo i tocà gravar el disquet: buscar estudi, quadrar dates i assajar un parell de dies seguits amb l'esperança que tot s'arregle en el màster. Que les trompades de bateria, les guitarrades, els bramits i tot això es gravà en el carrer Sant Andreu de l'Alcúdia -la d'ací-, però el toc positrònic es va fer en l'altra Alcúdia -la d'allà-. I hui és quan toca presentar el posagots amb honors de presentació fallera: a les set i mitja de la vesprada al Teatre Ideal de Castelló de l'Assemblea, la dels mateixos joveneus que tingueren la graciosa ocurrència de comboiar un mâür de la Pobla per a que els cantara unes cançons surrealistes però nostrades.



dissabte, 21 d’abril de 2012

Antella retrobada


La Séquia Reial en Antella | ©© 2010 Adrià C. P.

La Casa de les Comportes
©© 2010 Adrià C. P.
~ La Ribera ha canviat prou d'un parell d'anys ençà, per a bé i per a mal: quan vaig crear Riberenques i comencí a buscar bloqs de cada poble regirant pel Google, un titular rimat em cridà l'atenció, més pel contingut que per la forma. «En Antella cap mamella» (sic) era el títol encertadíssim d'una entrada que feia referència a la prohibició, l'estiu del 2008, que les banyistes de l'Assut mostraren els pits amb la naturalitat a la què ens hem acostumat ja fa anys, les unes com els altres, a vore-ho fer en qualsevol altre lloc públic per al bany. No sé com està la legislació al respecte ni si, amb la caiguda del govern sobreprotector que imposà el veto, est estiu proppassat han tornat a vore's mugrons per la platja més pintoresca de la Ribera. Perquè, evidentment, els banyadors de hui en dia ja deixen poc a la imaginació i sovint magnifiquen el factor excitant que es procurava evitar.


~ En tot cas, encara que aquell vers em va servir de redolí popular per a encapçalar la llista de bloqs d'Antella, allò del topless no deixa de ser un fet quasi anecdòtic entre la llista d'infàmies de què s'acusava l'executiu encapçalat per l'anterior alcaldessa del PP, entre els quals una pressumpta topinada en les votades anteriors. Per això, el pacte de progrés que ha sorgit d'estes últimes locals suposa un canvi qualitatiu en la vida política i cultural d'este poble emblemàtic de la Vall Farta: Xúquer Viu, que havia sigut demonitzat per l'anterior batlessa -li fotrà que l'anomenen així?-, no dubtà a celebrar, est últim estiu, llur sopar anual a la Plaça Major d'Antella, el primer que ha tingut lloc en Ribera Alta.

Sopar de Xúquer Viu en Antella, 18 de juliol del 2011 | ©© 2011 Graciela Ferrer
~ I això, que Antella rep este diumenge la xicalla riberenca escolaritzada en valencià per la 27a Trobada d'Escoles en Valencià de la Ribera. Els tallers i les actuacions ompliran el poble des de bon dematí, però els actes paral·lels -que es perllongaran fins el 4 de maig amb el concert de música en valencià- enguany tenen un al·licient particular: setanta anys després, troncs de fusta tornaran a baixar pel Xúquer conduïts per mãeros, els «pastors del bosc flotant» que, com en altres conques amb navegació fustera, transportaven els arbres riu avall de les serres cap a les serreries. La mãerâ tindrà lloc el mateix diumenge de la Trobada, cap a les 11 del matí, amb recepció a càrrec de la Muixeranga d'Algemesí; potser siga l'última oportunitat que tinguem de vore aital espectacle en un Xúquer viu...

Assut d'Antella, de Josep Pastor Carbonell, 1r Premi del III Concurs de Fotografia Xúquer Viu

L'himne comarcal

Bibliografia

  • El virgo de Visanteta (Bernat i Baldoví)
  • Entre naranjos (Blasco Ibáñez)
  • Los reyes mudos (Calvo Acacio)
  • Elogi del meu poble (Fuster)
  • Sàndvitx de fil-en-pua (Boro Miralles)
  • Refranyer de la Ribera (Soleriestruch)
  • L'últim roder (Josep Franco)
  • Les nits perfumades (Arinyó)
  • Ribera (Josep Lozano)
  • Alyazirat (Bernat Montagud)
  • El crim (Vicent Ortega)
  • Cubaneta meua (Arinyó/Guillem)
  • Històries i llegendes casolanes (Norbert Blasco)
  • Història de la Ribera (Tomàs Peris)
  • L'home manuscrit (Manolo Baixauli)
  • Plagis (Urbà Lozano)

Vincles patrocinats